La segona República
El dia 12 d'abril de 1931, es convoquen eleccions i es proclama la Segona República
Espanyola. Malgrat la proclamació inicial d'aquesta, per part de Francesc Macià, les
autoritats republicanes del Govern Central de Madrid varen convèncer les catalanes
d’acceptar la restauració de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Generalitat estava
governada per Esquerra Republicana, els quals amb el suport d’altres partits polítics
van negociar amb les esquerres republicano-socialistes de Madrid un pacte
autonòmic, que va donar lloc a l’Estatut de Catalunya que es va aprovar el setembre
de 1932.
L’any 1933, s’inicià una crisi en el Govern de la Generalitat causada per diversos
esdeveniments. Primer de tot, el canvi conservador de l’electorat espanyol va fer que
hi hagués una situació conflictiva amb els partits d’esquerres de Catalunya. Per altra
banda, les masses obreres cada vegada estaven perdent més les esperances en el nou
règim, ja que la crisi internacional continuava afectant el país. Simultàniament, es va
aprovar en el Parlament de Catalunya la llei de Contractes de Conreu, que millorava la
situació dels pagesos. Aquesta llei va donar lloc a nombroses disputes entre la Lliga
Catalana i el govern de la República. L’intent de retallar aquesta llei per part del
govern central va conduir Companys a declarar novament la República Catalana
però el govern de Madrid va controlar la situació i com a resposta va suspendre
l’Estatut i es va donar pas a un govern de dretes. Aquest fet va facilitar l’acostament
Catalunya.
El febrer del 1936 el Front d’Esquerres va guanyar les eleccions i es van reprendre les
institucions catalanes. El 18 de juliol del mateix any, però, tot això va entrar en crisi
a causa de l’aixecament militar feixista i la posterior Guerra Civil (1936-1939).